Quinta i sexta setmana
El dijous 19 es va convocar una vaga encontra de la LEC i per aquest motiu el dimarts abans de la vaga varem estar parlant sobre tot el que esta passant al sistema educatiu actual: LEC, Pla Bolonia, Influencia dels nous graus i post-graus, etc.
Aquests dies s’han proposat una sèrie de documentals com:
- Can Tunis. El documental
- Pensant en els altres.
- Tan “monos” com nosaltres.
També hem estat comentant dues propostes:
A) La naturalesa humana és corrupta i ha de ser controlada per les normes socials.
B) La naturalesa humana és bona i és corrompuda per les normes socials.
A l’aula vam fer dos grups i cada grup havia de defensar una de les dues propostes, el meu grup defensavem la proposta A, i es va dir:
- La naturalesa humana és corrupta, per tant, hi ha necessitat de normes i lleis per controlar-la.
- Si no hi haguessin normes la gent i la societat, en general, seria un descontrol.
- Des de ben petits som egoistes i competitius, per això necessitem que ens moldejin.
- Els humans necessitem compartir codis socials.
La proposta B faria referència a la teoria de Rousseau, ja que es refereix a que la naturalesa és bona.
Personalment aquest debat s’han va fer difícil ja que hem va tocar defensar una idea que al no estar de tot d’acord s’hem feia difícil defensar. Però donant-li voltes al tema, entre tots els meus companys, vam aconseguir donar bones argumentacions.
S’obre un Fòrum en el Campus virtual de la Universitat de Barcelona on hem d’argumentar la nostre opinió sobre quina de les dues propostes estem d’acord.
. Opinió personal que he posat al Fòrum:
B. La naturalesa humana és bona i és corrompuda per les normes socials
Yo creo que la naturaleza humana es buena por naturaleza y que es la sociedad la que la corrompe.
Basándonos en un ejemplo: el niño cuando nace no tiene conciencia del bien ni del mal, y es el entorno el que le va haciendo cambiar y lo va construyendo.
Después de esta argumentación también he de decir que aunque la naturaleza humana sea buena por naturaleza también ha de estar controlada por unas mínimas normas sociales, para así tener un orden y una base en la sociedad.
Porque si todo el mundo hiciese lo que quisiese… seria un caos!
domingo, 29 de marzo de 2009
miércoles, 25 de marzo de 2009
Noticias a la UB
Medio centenar de estudiantes ocupan las Facultades de Geografía e Historia y Derecho de la UB y Ciencias de la Educación de la UAB
Barcelona. (EFE).- Tres Facultadas han sido tomadas por los estudiantes en las últimas horas. Medio centenar de estudiantes contrarios al Plan Bolonia han ocupado esta noche la Facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Barcelona, en el barrio del Raval, y un trentena se ha encerrado en la Facultad de Derecho, en la Avenida Diagonal. Además, otro grupo se ha encerrado pasadas las 05:30 horas en el decanato de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universidad Autónoma de Barcelona, en Cerdanyola del Vallés.
La decisión de ocupar la Faculta de de Geografía e Historia de la UB se tomó anoche en una asamblea celebrada en la misma facultad en la que participaron 200 estudiantes, que también han acordado iniciar mañana una huelga de tres días, hasta el viernes. Para ello, se ha acordado organizar piquetes informativos. Poco después de esta asamblea, se han producido el encierro de una treintena de estudiantes más en la Facultad de Derecho de la misma universidad, situada en la Avenida Diagonal. Los estudiantes encerrados en la UAB tienen previsto permanecer en la facultad de Ciencias de la Educación, que ya fue ocupada durante dos semanas el pasado mes de diciembre, hasta que se cumplan las demandas que han planteado al rector, y que se abra un proceso de dialogo con los estudiantes. En un comunicado hecho púbico piden que se declaren legítimos los resultados de los distintos referéndum celebrados en las universidades catalanas, y que se respete el deseo de los votantes de congelar la aplicación del proceso de Bolonia y se abra un debate sobre el futuro de la universidad. Los encierros se producen una semana después del desalojo del rectorado de la UB, que estuvo ocupado durante cuatro meses, y que acabó en una batalla campal por las calles de Barcelona entre estudiantes y Mossos. La actuación de la policía provocó una tormenta política que todavía no ha amainado.
Los estudiantes desafían a las autoridades y convocan una marcha por las Ramblas
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090324/53666638931/los-estudiantes-desafian-a-las-autoridades-y-convocan-una-marcha-por-las-ramblas-barcelona-bolonia-m.html
Radiografía de los sucesos del 18-M
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=598232
martes, 24 de marzo de 2009
Quarta i Quinta setmana
Quarta setmana i Quinta setmana
El subjecte de l’educació
L’educand:
Si l’educació es possible hi ha d’haver-hi algú que es pugui educar.S’ha de tenir la voluntat de voler ser educat. Es pot no tenir intenció de ser educat, es a dir, no saber que s’està sent educat; i també es pot no voler ser educat. Els educands es poden negar pel mètode, ja que no és possible negar-se totalment a ser educat.
Per què som educables els humans?
L’educació és exclusivament humana, ja que els animals aprenen, però no s’eduquen.A través del raonament i d’atribuir significat, s’aprèn. Si hi ha capacitat de donar-li significat moral a l’aprenentatge, hi ha educació.Cal una estructura innata per aprendre i nosaltres, els humans, estem disposats biològicament per fer-ho.A la capacitat de ser educat l’anomenem educabilitat.
Es pot aprendre tot, però s’ha d’aprendre?
Tot depèn de l’objectiu i del mètode.Els humans no coneixem els límits per aprendre, tenim una estructura biològica. Aprenem i ens eduquem per necessitat. Si no hi ha necessitat, no hi ha aprenentatge.Segons Maslow, no es pot cobrir una necessitat, si no has cobert l’anterior.La distància entre educadors i educands pot ser molt gran quan no se sap el que necessiten els educands. Com per exemple, al Parvulari Hikari, com que el que necessiten els alumnes es calor, els hi donen activisme i una ciutat competitiva com es el Japó, necessita una escola competitiva. Per tant, s’han de diferenciar i cobrir les necessitats.
Per què aprenem?
Perque tenim una caracteristica que es la plasticitat.
“Nacemos humanos pero eso no basta, tenemos que llegar a serlo” (Sabater)
Sabater diu que hem d’arribar i aprendre a ser humans, ja que no sabem ni caminar, ni comportar-nos socialment,...Aprenem perquè tenim una predisposició biològica, perquè tenim necessitat i perquè tenim el fonament biològic de la plasticitat. Però per altre banda, aprenem per la cobertura sociocultural, ja que si no hi ha cultura, no hi ha educació, la cultura dona sentit.L’educació es fer persones, es un fenomen social i polític perquè es la cara política de l’individu el que l’educador educa.
Fernando Savater -- http://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater
Finalment, diem que per ser educables, necessitem:
- Capacitat de comunicació amb l’educand.
- Capacitat de racionalitat.
- Capacitat de canvi. Plasticitat.
Quan un educador no creu en la capacitat de canvi dels seus alumnes, no hi ha motivació.El subjecte es subjecte perquè comunica. Si no hi ha comunicació, no hi ha educació.Educar també implica perfeccionament, ja que si no es creu en el perfeccionament dels alumnes no hi ha canvi, i si no hi ha canvi, no hi ha educació. A més a més perquè hi hagi educació hi ha d’haver un marge de llibertat, ja que si no hi hagués llibertat no hi hauria educació, sinó que hi hauria adoctrinament i l’adoctrinament no es educació.En certa manera educar es manipular. Molts dirien, una manipulació inconscient, motivadora i persuasiva, per això no te n’adones.
Educació dinàmica:
L’individu interactua amb el medi de manera didàctica i permanent.Educació permanent, vol dir, aprenentatge al llarg de la vida.
Teoria sistètico cibernètica de l’educació:
L’educand com:
- Com a sistema obert de nivell superior.
L’educand com a tres sistemes:
- Biològic.
- Psicològic.
- Social.
Perquè sigui sistema ha de tenir elements, relacions i finalitats compartides.L’educand com a sistema implica una relació entre sistemes que conformen un sistema. Sistema mental, social.... a la que s’intervé en un element del sistema, s’intervé en els demés, ja que estan totalment relacionats.Els humans per ser educables han de ser sistemes oberts, tenir una relació amb l’entorn, comunicar, transmetre i rebre informació constantment.L’educació es bàsicament comunicació, si no hi ha obertura no hi ha comunicació, un sistema tancat no es educable, per tant, la comunicació s’ha de facilitar.Si el sistema es obert es imprevisible i complex. Hi ha un paradigma de la incertesa i per aquest motiu, d’una acció educativa no es pot preveure gairebé res.Un ésser superior es capaç d’aprendre a aprendre, i això implica consciència de ser educat.
* I per acabar la setmana el Professor proposa que pensem en aquestes dues frases i que en triam una:
- La naturalesa humana es corrupta i ha de ser controlada per les normes socials.
- La naturalesa humana es bona i es corrompuda per les normes socials.
El subjecte de l’educació
L’educand:
Si l’educació es possible hi ha d’haver-hi algú que es pugui educar.S’ha de tenir la voluntat de voler ser educat. Es pot no tenir intenció de ser educat, es a dir, no saber que s’està sent educat; i també es pot no voler ser educat. Els educands es poden negar pel mètode, ja que no és possible negar-se totalment a ser educat.
Per què som educables els humans?
L’educació és exclusivament humana, ja que els animals aprenen, però no s’eduquen.A través del raonament i d’atribuir significat, s’aprèn. Si hi ha capacitat de donar-li significat moral a l’aprenentatge, hi ha educació.Cal una estructura innata per aprendre i nosaltres, els humans, estem disposats biològicament per fer-ho.A la capacitat de ser educat l’anomenem educabilitat.
Es pot aprendre tot, però s’ha d’aprendre?
Tot depèn de l’objectiu i del mètode.Els humans no coneixem els límits per aprendre, tenim una estructura biològica. Aprenem i ens eduquem per necessitat. Si no hi ha necessitat, no hi ha aprenentatge.Segons Maslow, no es pot cobrir una necessitat, si no has cobert l’anterior.La distància entre educadors i educands pot ser molt gran quan no se sap el que necessiten els educands. Com per exemple, al Parvulari Hikari, com que el que necessiten els alumnes es calor, els hi donen activisme i una ciutat competitiva com es el Japó, necessita una escola competitiva. Per tant, s’han de diferenciar i cobrir les necessitats.
Per què aprenem?
Perque tenim una caracteristica que es la plasticitat.
“Nacemos humanos pero eso no basta, tenemos que llegar a serlo” (Sabater)
Sabater diu que hem d’arribar i aprendre a ser humans, ja que no sabem ni caminar, ni comportar-nos socialment,...Aprenem perquè tenim una predisposició biològica, perquè tenim necessitat i perquè tenim el fonament biològic de la plasticitat. Però per altre banda, aprenem per la cobertura sociocultural, ja que si no hi ha cultura, no hi ha educació, la cultura dona sentit.L’educació es fer persones, es un fenomen social i polític perquè es la cara política de l’individu el que l’educador educa.
Fernando Savater -- http://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater
Finalment, diem que per ser educables, necessitem:
- Capacitat de comunicació amb l’educand.
- Capacitat de racionalitat.
- Capacitat de canvi. Plasticitat.
Quan un educador no creu en la capacitat de canvi dels seus alumnes, no hi ha motivació.El subjecte es subjecte perquè comunica. Si no hi ha comunicació, no hi ha educació.Educar també implica perfeccionament, ja que si no es creu en el perfeccionament dels alumnes no hi ha canvi, i si no hi ha canvi, no hi ha educació. A més a més perquè hi hagi educació hi ha d’haver un marge de llibertat, ja que si no hi hagués llibertat no hi hauria educació, sinó que hi hauria adoctrinament i l’adoctrinament no es educació.En certa manera educar es manipular. Molts dirien, una manipulació inconscient, motivadora i persuasiva, per això no te n’adones.
Educació dinàmica:
L’individu interactua amb el medi de manera didàctica i permanent.Educació permanent, vol dir, aprenentatge al llarg de la vida.
Teoria sistètico cibernètica de l’educació:
L’educand com:
- Com a sistema obert de nivell superior.
L’educand com a tres sistemes:
- Biològic.
- Psicològic.
- Social.
Perquè sigui sistema ha de tenir elements, relacions i finalitats compartides.L’educand com a sistema implica una relació entre sistemes que conformen un sistema. Sistema mental, social.... a la que s’intervé en un element del sistema, s’intervé en els demés, ja que estan totalment relacionats.Els humans per ser educables han de ser sistemes oberts, tenir una relació amb l’entorn, comunicar, transmetre i rebre informació constantment.L’educació es bàsicament comunicació, si no hi ha obertura no hi ha comunicació, un sistema tancat no es educable, per tant, la comunicació s’ha de facilitar.Si el sistema es obert es imprevisible i complex. Hi ha un paradigma de la incertesa i per aquest motiu, d’una acció educativa no es pot preveure gairebé res.Un ésser superior es capaç d’aprendre a aprendre, i això implica consciència de ser educat.
* I per acabar la setmana el Professor proposa que pensem en aquestes dues frases i que en triam una:
- La naturalesa humana es corrupta i ha de ser controlada per les normes socials.
- La naturalesa humana es bona i es corrompuda per les normes socials.
lunes, 9 de marzo de 2009
Curiosidades
Algunas frases sobre la educación de Freire
- Es necesario desarrollar una pedagogía de la pregunta. Siempre estamos escuchando una pedagogía de la respuesta. Los profesores contestan a preguntas que los estudiantes no han hecho
- Mi visión de la alfabetización va más allá del ba, be, bi, bo, bu. Porque implica una comprensión crítica de la realidad social, política y económica en la que está el alfabetizado
- Enseñar exige respeto a los saberes de los educandos
- Enseñar exige la corporización de las palabras por el ejemplo
- Enseñar exige respeto a la autonomía del ser del educando
- Enseñar exige seguridad, capacidad profesional y generosidad
- Enseñar exige saber escuchar
- Enseñar no es transferir conocimiento
- Nadie es, si se prohíbe que otros sean
- La Pedagogía del oprimido, deja de ser del oprimido y pasa a ser la pedagogía de los hombres en proceso de permanente liberación
- No hay palabra verdadera que no sea unión inquebrantable entre acción y reflexión
- Decir la palabra verdadera es transformar al mundo (por lo que la materia de pedagogía y lengua especialmente en la carrera de lingüística, es insulza y no debe de pedir como trabajo de clases leer libros de tiós no conocidos)
- Decir que los hombres son personas y como personas son libres y no hacer nada para lograr concretamente que esta afirmación sea objetiva, es una farsa
- El hombre es hombre, y el mundo es mundo. En la medida en que ambos se encuentran en una relación permanente, el hombre transformando al mundo sufre los efectos de su propia transformación
- El estudio no se mide por el número de páginas leídas en una noche, ni por la cantidad de libros leídos en un semestre.
- Estudiar no es un acto de consumir ideas, sino de crearlas y recrearlas
- Solo educadores autoritarios niegan la solidaridad entre el acto de educar y el acto de ser educados por los educandos
- Todos nosotros sabemos algo. Todos nosotros ignoramos algo. Por eso, aprendemos siempre
- La cultura no es atributo exclusivo de la burguesía. Los llamados "ignorantes" son hombres y mujeres cultos a los que se les ha negado el derecho de expresarse y por ello son sometidos a vivir en una "cultura del silencio"
- Alfabetizarse no es aprender a repetir palabras, sino a decir su palabra
- Defendemos el proceso revolucionario como una acción cultural dialogada conjuntamente con el acceso al poder en el esfuerzo serio y profundo de concientización
- La ciencia y la tecnología, en la sociedad revolucionaria, deben estar al servicio de la liberación permanente de la HUMANIZACIÓN del hombre.
- La lucha ya no se reduce a retrasar lo que acontecerá o asegurar su llegada; es preciso reinventar el mundo.
- La educación es indispensable en esa reinvención.
- Jamás acepté que la práctica educativa debería limitarse sólo a la lectura de la palabra, a la lectura del texto, sino que debería incluir la lectura del contexto, la lectura del mundo.
- El mundo no es, el mundo está siendo
- Es necesario desarrollar una pedagogía de la pregunta. Siempre estamos escuchando una pedagogía de la respuesta. Los profesores contestan a preguntas que los estudiantes no han hecho
- Mi visión de la alfabetización va más allá del ba, be, bi, bo, bu. Porque implica una comprensión crítica de la realidad social, política y económica en la que está el alfabetizado
- Enseñar exige respeto a los saberes de los educandos
- Enseñar exige la corporización de las palabras por el ejemplo
- Enseñar exige respeto a la autonomía del ser del educando
- Enseñar exige seguridad, capacidad profesional y generosidad
- Enseñar exige saber escuchar
- Enseñar no es transferir conocimiento
- Nadie es, si se prohíbe que otros sean
- La Pedagogía del oprimido, deja de ser del oprimido y pasa a ser la pedagogía de los hombres en proceso de permanente liberación
- No hay palabra verdadera que no sea unión inquebrantable entre acción y reflexión
- Decir la palabra verdadera es transformar al mundo (por lo que la materia de pedagogía y lengua especialmente en la carrera de lingüística, es insulza y no debe de pedir como trabajo de clases leer libros de tiós no conocidos)
- Decir que los hombres son personas y como personas son libres y no hacer nada para lograr concretamente que esta afirmación sea objetiva, es una farsa
- El hombre es hombre, y el mundo es mundo. En la medida en que ambos se encuentran en una relación permanente, el hombre transformando al mundo sufre los efectos de su propia transformación
- El estudio no se mide por el número de páginas leídas en una noche, ni por la cantidad de libros leídos en un semestre.
- Estudiar no es un acto de consumir ideas, sino de crearlas y recrearlas
- Solo educadores autoritarios niegan la solidaridad entre el acto de educar y el acto de ser educados por los educandos
- Todos nosotros sabemos algo. Todos nosotros ignoramos algo. Por eso, aprendemos siempre
- La cultura no es atributo exclusivo de la burguesía. Los llamados "ignorantes" son hombres y mujeres cultos a los que se les ha negado el derecho de expresarse y por ello son sometidos a vivir en una "cultura del silencio"
- Alfabetizarse no es aprender a repetir palabras, sino a decir su palabra
- Defendemos el proceso revolucionario como una acción cultural dialogada conjuntamente con el acceso al poder en el esfuerzo serio y profundo de concientización
- La ciencia y la tecnología, en la sociedad revolucionaria, deben estar al servicio de la liberación permanente de la HUMANIZACIÓN del hombre.
- La lucha ya no se reduce a retrasar lo que acontecerá o asegurar su llegada; es preciso reinventar el mundo.
- La educación es indispensable en esa reinvención.
- Jamás acepté que la práctica educativa debería limitarse sólo a la lectura de la palabra, a la lectura del texto, sino que debería incluir la lectura del contexto, la lectura del mundo.
- El mundo no es, el mundo está siendo
Quarta setmana
Quarta Setmana
Bloc II: El fet educatiu. Analitzar els elements dels actes educatius
L’escola a Japó: "Els Petits Samurais".
Hem vist un documental que van donar al canal 30 Minuts.
Aquest documental va referència al sistema educatiu al Japó, especialment a Tokio. L'escola s'anomena "Els Petits Samurais".La tasca a l'aula és analitzar el sistema educatiu d'aquesta escola de Parvulari.
Els punts que s’han de tenir en compte alhora de analitzar un sistema educatiu són:
- Educand
- Educador
- Relació educativa o medi en el que es troben
- Metodologies
- Objectius, valors, finalitats,
Anàlisis del documental:
Educand: Els educand són alumnes de entre 3 i 6 anys d'edat.
Es pot observar sense cap complicació que son nens molt actius, i que tenen un fort sentiment de unió de grup classe.
A aquest nens/es els estan preparant per ser uns bons samurais i per portar a terme aquesta preparació el vestuari dels nens/es ha de ser anar sense samarreta i realitzar els exercicis físics estipulats, per així treballar tant la ment com el cos
Quasi tots els nens/es del Japó porten uniforme escolar. En aquest centre l’uniforme que porten consisteix en: una gorra rosa, vermella, blava o verda que es el indicador per diferenciar els diferents cursos, uns pantalons de color blau fosc i sense samarreta durant tot l’any.
Encara que cal dir, que un 10% dels parvularis de Japó van sense samarreta.
Als nens/es li donen premis de cal·ligrafia, ortografia, etc..., exposant al nen/a davant tots els companys i felicitant els seu mèrit.
També cal remarcar que els nens/es tenen una forta pressió per part de la societat ja que en aquest país el rendiment i la competivitat esta a un nivell molt alt. Per tant, a l’escola cal fonamentar aquest aspectes.
Educador: els educadors de l'escola estan d'acord amb la manera d'educar als alumnes, pensen que es una bona manera de contribuir en el desenvolupament dels infants ja que així els cossos dels nens/es s’adapten millor al medi.
La resposta que dona el director fent referència al fred es que els nens/es estan molt protegits per el aire condicionat i per la calefacció i que això fa que els cossos no reaccionin bé. D’aquesta manera (anant sense samarreta) els cossos dels nens s’adapten al medi, són mes forts, mes enèrgics, etc.
La solució que posen al fred, es corra cada dia un quilòmetre mes o menys.
Ho exemplifiquen amb les baixes que tenen els nens a la seva escola de (de 200 alumnes com a molt solen faltar un 8% dels alumnes).
Relació educativa: Els educadors acompanyen als alumnes en les seves activitats, els ajuden quan ho necessiten. Els educadors es mostren rígids i valoren molt l'esforç dels alumnes i l'autosuperació.
Els mestres van amb un uniforme amb samarreta.
Els mestres i director diuen que els nens/es s’han de crear el seu propi cos per poder suportar els canvis que li sortiran mes tard.
Molts pares no estan contents amb el sistema educatiu japonès ja que expliquen que fan entrar les coses al nens amb embuts i que nomes es saben les coses de memòria. I per aquest motiu moltes famílies decideixen ficar els seus fills/es en aquestes escoles.
Manera d'educar: Els nens/ es als tres anys comencen a llegir i quant surten de parvulari ja es saben unes 350 idiogrames del llenguatge japonès.
Realitzen classes de música, curses de competició (sempre sense samarreta).
La manera d'educar és basa en la disciplina física i mental.
Els nens/es participen a la netegen de la seva aula una vegada a la setmana i de la neteja del jardí una vegada cada mes.
També realitzen meditació durant un minut cada dia.
Diuen els mestres de l'escola que els alumnes "es mouen sense parar".Cal remarcar que els pares participen en algunes de les activitats dels seus fills.
La jornada acaba al migdia
Els nens/es surten amb un bon nivell per poder passar a la primària
Objectius, valors, finalitats: Els objectius i finalitats són que estiguin forts tat físicament com intel·lectualment, aprendre coneixements. Es valora molt la duresa de la natura, la autodisciplina i sobretot la competivitat.
El director de l’escola argumenta que a els nens/es se’ls han de educar des de petits perquè tot el que aprenguin abans dels 3 anys es queda per tota la vida. Per aquest motiu diu que s’ha de donar una bona base des de petits.
Aquesta escola es un parvulari privat el qual la seva tarifa es 1700 euros al any i 200 euros cada mes. Tot i els seus preus elevats y les seves metodologies aplicades, aquesta escola te una llista de espera per poder entrar a forma part d’ella.
Un cos fort es una ment forta
Bloc II: El fet educatiu. Analitzar els elements dels actes educatius
L’escola a Japó: "Els Petits Samurais".
Hem vist un documental que van donar al canal 30 Minuts.
Aquest documental va referència al sistema educatiu al Japó, especialment a Tokio. L'escola s'anomena "Els Petits Samurais".La tasca a l'aula és analitzar el sistema educatiu d'aquesta escola de Parvulari.
Els punts que s’han de tenir en compte alhora de analitzar un sistema educatiu són:
- Educand
- Educador
- Relació educativa o medi en el que es troben
- Metodologies
- Objectius, valors, finalitats,
Anàlisis del documental:
Educand: Els educand són alumnes de entre 3 i 6 anys d'edat.
Es pot observar sense cap complicació que son nens molt actius, i que tenen un fort sentiment de unió de grup classe.
A aquest nens/es els estan preparant per ser uns bons samurais i per portar a terme aquesta preparació el vestuari dels nens/es ha de ser anar sense samarreta i realitzar els exercicis físics estipulats, per així treballar tant la ment com el cos
Quasi tots els nens/es del Japó porten uniforme escolar. En aquest centre l’uniforme que porten consisteix en: una gorra rosa, vermella, blava o verda que es el indicador per diferenciar els diferents cursos, uns pantalons de color blau fosc i sense samarreta durant tot l’any.
Encara que cal dir, que un 10% dels parvularis de Japó van sense samarreta.
Als nens/es li donen premis de cal·ligrafia, ortografia, etc..., exposant al nen/a davant tots els companys i felicitant els seu mèrit.
També cal remarcar que els nens/es tenen una forta pressió per part de la societat ja que en aquest país el rendiment i la competivitat esta a un nivell molt alt. Per tant, a l’escola cal fonamentar aquest aspectes.
Educador: els educadors de l'escola estan d'acord amb la manera d'educar als alumnes, pensen que es una bona manera de contribuir en el desenvolupament dels infants ja que així els cossos dels nens/es s’adapten millor al medi.
La resposta que dona el director fent referència al fred es que els nens/es estan molt protegits per el aire condicionat i per la calefacció i que això fa que els cossos no reaccionin bé. D’aquesta manera (anant sense samarreta) els cossos dels nens s’adapten al medi, són mes forts, mes enèrgics, etc.
La solució que posen al fred, es corra cada dia un quilòmetre mes o menys.
Ho exemplifiquen amb les baixes que tenen els nens a la seva escola de (de 200 alumnes com a molt solen faltar un 8% dels alumnes).
Relació educativa: Els educadors acompanyen als alumnes en les seves activitats, els ajuden quan ho necessiten. Els educadors es mostren rígids i valoren molt l'esforç dels alumnes i l'autosuperació.
Els mestres van amb un uniforme amb samarreta.
Els mestres i director diuen que els nens/es s’han de crear el seu propi cos per poder suportar els canvis que li sortiran mes tard.
Molts pares no estan contents amb el sistema educatiu japonès ja que expliquen que fan entrar les coses al nens amb embuts i que nomes es saben les coses de memòria. I per aquest motiu moltes famílies decideixen ficar els seus fills/es en aquestes escoles.
Manera d'educar: Els nens/ es als tres anys comencen a llegir i quant surten de parvulari ja es saben unes 350 idiogrames del llenguatge japonès.
Realitzen classes de música, curses de competició (sempre sense samarreta).
La manera d'educar és basa en la disciplina física i mental.
Els nens/es participen a la netegen de la seva aula una vegada a la setmana i de la neteja del jardí una vegada cada mes.
També realitzen meditació durant un minut cada dia.
Diuen els mestres de l'escola que els alumnes "es mouen sense parar".Cal remarcar que els pares participen en algunes de les activitats dels seus fills.
La jornada acaba al migdia
Els nens/es surten amb un bon nivell per poder passar a la primària
Objectius, valors, finalitats: Els objectius i finalitats són que estiguin forts tat físicament com intel·lectualment, aprendre coneixements. Es valora molt la duresa de la natura, la autodisciplina i sobretot la competivitat.
El director de l’escola argumenta que a els nens/es se’ls han de educar des de petits perquè tot el que aprenguin abans dels 3 anys es queda per tota la vida. Per aquest motiu diu que s’ha de donar una bona base des de petits.
Aquesta escola es un parvulari privat el qual la seva tarifa es 1700 euros al any i 200 euros cada mes. Tot i els seus preus elevats y les seves metodologies aplicades, aquesta escola te una llista de espera per poder entrar a forma part d’ella.
Un cos fort es una ment forta
Tercera setmana
Tercera setmana
Teories Pedagògiques actuals:
- Pedagogies perennes:
Son pedagogies permanents per tota la vida, duren per sempre. Molt conservadora.Aquestes teories busquen mantenir l’ordre.
Aquesta pedagogia no es oberta al canvi. No es pot canviar el que hi ha en el passat, es a dir, no pots modificar el que els teus avantpassats han fet. Dit d’una altre manera, vol dir que portem un bagatge cultural que no ens podem desfer d’ell.Es una pedagogia que busca el manteniment de lo que hi ha establert.Aquest tipus de pedagogia legitima el poder i al manteniment del ordre, menys a l’autoritat.
- Pedagogies performatives:
Son pedagogies positivistes
Es una crítica radical al model perenne.
D’acció / D’actuació.Es la recerca de la màxima eficàcia; es busca l’èxit i el màxim rendiment escolar.Son pedagogies derivades del conductisme.L’objectiu es el rendiment.
- Pedagogies hermenèutiques:
Hermenèutica vol dir buscar el significat amb la voluntat de entendre el fenomen. Es reconèixer i comprendre.Son pedagogies que no tenen un horitzó definit, sinó que la defineixen els alumnes. Basades en l’historia, en la cultura. Però a diferencia del primer no hi ha un ordre a conservar ni un perfil tancat.Son pedagogies que busquen que la persona se senti realitzada, reconeguda i compensades.Busquen el relat de grup, la importància de la comunitat, vinculada a la interculturalitat.
- Pedagogies postestructuralistes
Educar al Segle XVIII era il·luminar, donar llum a un camí.
Al Segle XIX amb el romanticisme, es basa en els sentiments. On desprès entrem en el postestructuralisme.
Aquesta pedagogia es individualista existencial, on no s’admet la comparació.
- Pedagogia critica/ Transformadora
Apareix a partir dels anys 80.
Busca el canvi social, canviar les condicions de vida.
Aquestes pedagogies es basen en la pràctica educativa.
Exemple: Paulo Freire
Resum sobre el Bloc I
En pedagogia i en Teoria de l’ Educació hem tingut tres canvis radicals:
Passar de centrar-nos en el educador a centrar-nos en el educant
Hem passat per preocupar-nos de l’ensenyament a preocupar-nos per l’aprenentatge
Passem de parlar de centre escolar a parlar de centre educatiu
En aquesta secció, fent referencia al referendum que s’habia de votar aquell mateix dia, es va decidir per mayoria absoluta de fer una clase per parlar sobre el Pla Bolonya.
Pla Bolonya
Antecendents :
1998: Sorbona (Universitat de París) es vol implantar renovacions: volen una competivitat econòmica, intercanvi de professionals per tot Europa i un flux d’intercanvi d’ estudiants. Això es el Antecedent de Bolonya.
1999: Bolonya. Volen aconseguir una homogeneïtzació de títols, es a dir, que tots tinguéssim els mateixos títols.
El nostre referent Universitari es troba en Ivy Leagne. Per accedir necessites: ser un bon estudiant, aprovar amb notes altes i tenir molts diners.
Aquest model es completament coherent per el sistema econòmic establert en el territori implantat.
Cada Universitat realitza el plà d'estudis millor per ser un criteri de valoració de la universitat.
Per captar als millors han de crear el millor programa acadèmic.
Els seus alumnes triguen molt poc en tribar feina.
http://especialbolonya.wordpress.com/
Teories Pedagògiques actuals:
- Pedagogies perennes:
Son pedagogies permanents per tota la vida, duren per sempre. Molt conservadora.Aquestes teories busquen mantenir l’ordre.
Aquesta pedagogia no es oberta al canvi. No es pot canviar el que hi ha en el passat, es a dir, no pots modificar el que els teus avantpassats han fet. Dit d’una altre manera, vol dir que portem un bagatge cultural que no ens podem desfer d’ell.Es una pedagogia que busca el manteniment de lo que hi ha establert.Aquest tipus de pedagogia legitima el poder i al manteniment del ordre, menys a l’autoritat.
- Pedagogies performatives:
Son pedagogies positivistes
Es una crítica radical al model perenne.
D’acció / D’actuació.Es la recerca de la màxima eficàcia; es busca l’èxit i el màxim rendiment escolar.Son pedagogies derivades del conductisme.L’objectiu es el rendiment.
- Pedagogies hermenèutiques:
Hermenèutica vol dir buscar el significat amb la voluntat de entendre el fenomen. Es reconèixer i comprendre.Son pedagogies que no tenen un horitzó definit, sinó que la defineixen els alumnes. Basades en l’historia, en la cultura. Però a diferencia del primer no hi ha un ordre a conservar ni un perfil tancat.Son pedagogies que busquen que la persona se senti realitzada, reconeguda i compensades.Busquen el relat de grup, la importància de la comunitat, vinculada a la interculturalitat.
- Pedagogies postestructuralistes
Educar al Segle XVIII era il·luminar, donar llum a un camí.
Al Segle XIX amb el romanticisme, es basa en els sentiments. On desprès entrem en el postestructuralisme.
Aquesta pedagogia es individualista existencial, on no s’admet la comparació.
- Pedagogia critica/ Transformadora
Apareix a partir dels anys 80.
Busca el canvi social, canviar les condicions de vida.
Aquestes pedagogies es basen en la pràctica educativa.
Exemple: Paulo Freire
Resum sobre el Bloc I
En pedagogia i en Teoria de l’ Educació hem tingut tres canvis radicals:
Passar de centrar-nos en el educador a centrar-nos en el educant
Hem passat per preocupar-nos de l’ensenyament a preocupar-nos per l’aprenentatge
Passem de parlar de centre escolar a parlar de centre educatiu
En aquesta secció, fent referencia al referendum que s’habia de votar aquell mateix dia, es va decidir per mayoria absoluta de fer una clase per parlar sobre el Pla Bolonya.
Pla Bolonya
Antecendents :
1998: Sorbona (Universitat de París) es vol implantar renovacions: volen una competivitat econòmica, intercanvi de professionals per tot Europa i un flux d’intercanvi d’ estudiants. Això es el Antecedent de Bolonya.
1999: Bolonya. Volen aconseguir una homogeneïtzació de títols, es a dir, que tots tinguéssim els mateixos títols.
El nostre referent Universitari es troba en Ivy Leagne. Per accedir necessites: ser un bon estudiant, aprovar amb notes altes i tenir molts diners.
Aquest model es completament coherent per el sistema econòmic establert en el territori implantat.
Cada Universitat realitza el plà d'estudis millor per ser un criteri de valoració de la universitat.
Per captar als millors han de crear el millor programa acadèmic.
Els seus alumnes triguen molt poc en tribar feina.
http://especialbolonya.wordpress.com/
Segona setmana
Segona Setmana
Aquesta setmana hem citat una sèrie de pel·lícules que serien recomanable veure ja que fan referència a Educació:
-Mentes peligrosas -Ser y Tener
- Hoy empieza todo -La ola
-Ricard II -La clase -La duda
A continuació vam explicar les dos perspectives en teoria de l'Educació: la germànica i l'Angloamericana.
- El model Germànic: Amb Herbart com a màxim representant.
Pensa que la pedagogia es compon de la ètica i la psicologia que defineix els mitjans i considera que primer va la reflexió i desprès l’acte.
Han d’haver axiomes; on l’aprenentatge te uns passos que s’han de seguir i respectar. I on l’ensenyança ha de ser clara ja que per a que hi hagi aprenentatge s’ha de poder aplicar.
Desprès de la Segona Guerra Mundial Alemanya perd molta importància i es quant entra en acció el Model Angloamericà.
* Herbart: Fundador de la pedagogia moderna, vista com a disciplina científica i no com art d’educar.
La Filosofía, de acuerdo con Herbart, empieza con la reflexión sobre conceptos empíricos, y consiste en la reformulación y elaboración de los mismos. Sus tres divisiones primarias están determinadas como formas distintivas de elaboración.
http://www.cnep.org.mx/Informacion/teorica/educadores/herbart.htm
- El model Angloamericà: Amb John Dewey com a autor principal. Aquest model pensa que la teoria es necessària sempre que ens serveixi per alguna cosa pràctica (utilitarisme). Es una perspectiva experimental que busca trobar solucions als problemes educatius.
John Dewey
Propuestas teóricas de John Dewey
Desde el punto de vista epistemológico, Dewey considera que los conceptos en los que se formularon las creencias son construcciones humanas provisionales. Dewey critica el enfoque clásico sobre el conocimiento.
El concepto principal relacionado con la teoría del conocimiento es "experiencia".
Dewey mantiene una concepción enteramente dinámica de la persona. Lo que el propone es la reconstrucción de las prácticas morales y sociales, y también de las creencias.
Mantiene una posición crítica respecto a la sociedad industrial, y una distancia enorme respecto del marxismo. La educación progresiva debemos contraponerla a la concepción educativa tradicional. Dewey rechaza un conjunto de doctrinas pedagógicas de variado signo:
la educación como preparación.
la educación como desenvolvimiento.
la educación como adiestramiento de la facultad.
la educación como formación.
La escuela, para Dewey, se concibe como reconstructura del orden social, el educador es un guía y orientador de los alumnos.
De todo esto surge el famoso Método del problema.
Aportes metodológicos de John Dewey
Pretendía formular sobre bases nuevas una propuesta pedagógica en oposición a la escuela tradicional y antigua. Pensaba que la nueva educación tenía que superar a la tradición no sólo en los fundamentos del discurso, sino también en la propia práctica. Sin embargo, no existe un método Dewey para ser aplicado. Cuando él habla del método, lo hace a nivel abstracto, él piensa que no existen métodos "cerrados y envasados". Dewey estima que la praxis educativa implica un manejo inteligente de los asuntos, y esto supone una apertura a la deliberación del educador en relación con su concreta situación educativa y con las consecuencias que se pueden derivar de los diferentes cursos de acción.
Dewey distingue entre un método general y otro individual. El primero supone una acción inteligente dirigida por fines, en cambio, el método individual se refiere a la actuación singular de educador y educando.
La propuesta metodológica de Dewey consta de 5 fases:
Consideración de alguna experiencia actual y real del niño.
Identificación de algún problema o dificultad suscitados a partir de esa experiencia.
Inspección de datos disponibles, así como búsqueda de soluciones viables.
Formulación de la hipótesis de solución.
Comprobación de la hipótesis por la acción.
Dewey mostró un excelente sentido práctico para planificar y desarrollar un currículum integrado de las ocupaciones (actividades funciones ligadas al medio del niño), incluyendo previsiones de desarrollo del programa en ciclos temporales cortos.
Una altre font d’informació es: http://www.educar.org/articulos/JohnDewey.asp
Per que serveix la Teoria de l'Educació?
Per poder proporcionar elements per fer una reflexió i poder fer un anàlisis críic de l'Educació.
Hi ha tres nivells d’anàlisis per a la Teoria de l’Educació:
1º Nivell Històric: Com ha estat el món i el pensament sobre l'educació?
- Metodes educatius
- Idees
- Models eduactius
- ...
2º Nivell descriptiu: Com hauria de ser l’educació? Com es manifesta? Hem de tenir un nivell descriptiu que ens ajudi a analitzar i a estudiar problemàtiques. S’ha de tenir opinió i criterio.
3ª Nivell prospectiu/normatiu: Com hauria de ser l'Educació?
- Criteris
- Principis.
- Prescripcions
- Normatives
- Ideologies
- …
Temes propis de la teoria:
- La perfectibilitat: ¿Quines han de ser les metodologies més adients?- La millora de les condicions educatives: ¿Tothom pot ser mestre o educador? Quines condicions calen? Tothom està capacitat per educar als fills?
Dificultats per poder fer teoria:
- Metodologia.
- Problemes conceptuals.
- Expressió.- Dificultat de pensar.
- La influència de la política a la infantesa.
- Democratització de l’ensenyament.
Aquesta setmana hem citat una sèrie de pel·lícules que serien recomanable veure ja que fan referència a Educació:
-Mentes peligrosas -Ser y Tener
- Hoy empieza todo -La ola
-Ricard II -La clase -La duda
A continuació vam explicar les dos perspectives en teoria de l'Educació: la germànica i l'Angloamericana.
- El model Germànic: Amb Herbart com a màxim representant.
Pensa que la pedagogia es compon de la ètica i la psicologia que defineix els mitjans i considera que primer va la reflexió i desprès l’acte.
Han d’haver axiomes; on l’aprenentatge te uns passos que s’han de seguir i respectar. I on l’ensenyança ha de ser clara ja que per a que hi hagi aprenentatge s’ha de poder aplicar.
Desprès de la Segona Guerra Mundial Alemanya perd molta importància i es quant entra en acció el Model Angloamericà.
* Herbart: Fundador de la pedagogia moderna, vista com a disciplina científica i no com art d’educar.
La Filosofía, de acuerdo con Herbart, empieza con la reflexión sobre conceptos empíricos, y consiste en la reformulación y elaboración de los mismos. Sus tres divisiones primarias están determinadas como formas distintivas de elaboración.
http://www.cnep.org.mx/Informacion/teorica/educadores/herbart.htm
- El model Angloamericà: Amb John Dewey com a autor principal. Aquest model pensa que la teoria es necessària sempre que ens serveixi per alguna cosa pràctica (utilitarisme). Es una perspectiva experimental que busca trobar solucions als problemes educatius.
John Dewey
Propuestas teóricas de John Dewey
Desde el punto de vista epistemológico, Dewey considera que los conceptos en los que se formularon las creencias son construcciones humanas provisionales. Dewey critica el enfoque clásico sobre el conocimiento.
El concepto principal relacionado con la teoría del conocimiento es "experiencia".
Dewey mantiene una concepción enteramente dinámica de la persona. Lo que el propone es la reconstrucción de las prácticas morales y sociales, y también de las creencias.
Mantiene una posición crítica respecto a la sociedad industrial, y una distancia enorme respecto del marxismo. La educación progresiva debemos contraponerla a la concepción educativa tradicional. Dewey rechaza un conjunto de doctrinas pedagógicas de variado signo:
la educación como preparación.
la educación como desenvolvimiento.
la educación como adiestramiento de la facultad.
la educación como formación.
La escuela, para Dewey, se concibe como reconstructura del orden social, el educador es un guía y orientador de los alumnos.
De todo esto surge el famoso Método del problema.
Aportes metodológicos de John Dewey
Pretendía formular sobre bases nuevas una propuesta pedagógica en oposición a la escuela tradicional y antigua. Pensaba que la nueva educación tenía que superar a la tradición no sólo en los fundamentos del discurso, sino también en la propia práctica. Sin embargo, no existe un método Dewey para ser aplicado. Cuando él habla del método, lo hace a nivel abstracto, él piensa que no existen métodos "cerrados y envasados". Dewey estima que la praxis educativa implica un manejo inteligente de los asuntos, y esto supone una apertura a la deliberación del educador en relación con su concreta situación educativa y con las consecuencias que se pueden derivar de los diferentes cursos de acción.
Dewey distingue entre un método general y otro individual. El primero supone una acción inteligente dirigida por fines, en cambio, el método individual se refiere a la actuación singular de educador y educando.
La propuesta metodológica de Dewey consta de 5 fases:
Consideración de alguna experiencia actual y real del niño.
Identificación de algún problema o dificultad suscitados a partir de esa experiencia.
Inspección de datos disponibles, así como búsqueda de soluciones viables.
Formulación de la hipótesis de solución.
Comprobación de la hipótesis por la acción.
Dewey mostró un excelente sentido práctico para planificar y desarrollar un currículum integrado de las ocupaciones (actividades funciones ligadas al medio del niño), incluyendo previsiones de desarrollo del programa en ciclos temporales cortos.
Una altre font d’informació es: http://www.educar.org/articulos/JohnDewey.asp
Per que serveix la Teoria de l'Educació?
Per poder proporcionar elements per fer una reflexió i poder fer un anàlisis críic de l'Educació.
Hi ha tres nivells d’anàlisis per a la Teoria de l’Educació:
1º Nivell Històric: Com ha estat el món i el pensament sobre l'educació?
- Metodes educatius
- Idees
- Models eduactius
- ...
2º Nivell descriptiu: Com hauria de ser l’educació? Com es manifesta? Hem de tenir un nivell descriptiu que ens ajudi a analitzar i a estudiar problemàtiques. S’ha de tenir opinió i criterio.
3ª Nivell prospectiu/normatiu: Com hauria de ser l'Educació?
- Criteris
- Principis.
- Prescripcions
- Normatives
- Ideologies
- …
Temes propis de la teoria:
- La perfectibilitat: ¿Quines han de ser les metodologies més adients?- La millora de les condicions educatives: ¿Tothom pot ser mestre o educador? Quines condicions calen? Tothom està capacitat per educar als fills?
Dificultats per poder fer teoria:
- Metodologia.
- Problemes conceptuals.
- Expressió.- Dificultat de pensar.
- La influència de la política a la infantesa.
- Democratització de l’ensenyament.
Primera setmana
Primera Setmana
Bloc I: Bases epistemològiques
El primer que vam fer en aquesta secció va ser preguntar-nos:
Que es Pedagogia?
La pedagogía es un conjunto de saberes que buscan tener impacto en el proceso educativo, en cualquiera de las dimensiones que este tenga, así como en la comprensión y organización de la cultura y la construcción del sujeto. A pesar de que se piensa que es una ciencia de carácter psicosocial que tiene por objeto el estudio de la educación con el fin de conocerla, analizarla y perfeccionarla, y a pesar de que la pedagogía es una ciencia que se nutre de disciplinas como la sociología, la economía, la antropología, la psicología, la historia, la medicina, etc., es preciso señalar que es fundamentalmente filosófica y que su objeto de estudio es la Formación, es decir en palabras de Hegel, de aquel proceso en donde el sujeto pasa de una conciencia en sí a una conciencia para sí y donde el sujeto reconoce el lugar que ocupa en el mundo y se reconoce como contructor y transformador de éste. Es importante tomar en cuenta que a pesar de que la conceptualización de la pedagogía como ciencia es un debate que actualmente tiene aún vigencia y que se centra en los criterios de cientificidad que se aplican a las demás ciencias y que no aplican directamente a la pedagogía, es por ello que referirse a la pedagogía como ciencia puede ser un tanto ambiguo, incorrecto, o por lo menos debatible (depende del punto de vista con el que se defina ciencia). Existen autores, pues, que definen a la pedagogía como un saber, otros como un arte, y otros más como una ciencia o disciplina de naturaleza propia y objeto específico de estudio, que son los sistemas públicos educativos y no la educación en general. En vista de que su razón de ser no se halla en si misma, y que no es sino el punto de llegada y partida de diversas elucubraciones respecto de la educación, y contenidos que podemos observar en otras ciencias.
La pedagogia es tant ciència como pedagogia ja que li interessa.
Que es Teoria de l’ Educació?
Les tres paraules que defineixen aquest terme són:
- Conceptes
- Discursos (explicacions sobre els conceptes)
- Narratives
La paraula teoria fa referència al intent de predicció a una explicación, on la seva funció es guiar la pràctica.
L'educació es principalment una tasca pràctica, que ha de guiar la pràctica educativa. La teoria de l'educació dependrà del concepte d'educació que cadascú tingui.
Quant la gent diu Teoria vol dir; una idea, un intent de explicació, un intent de predicció.
La teoria es mes important que la pràctica?La conclusió a la qual vam arribar es tant una com l’altre es necessiten una del altre, ja que tant un excés de pràctica com una teoria son perjudicials.
* A continuació vam estar parlant de diferents temes relacionats amb la assignatura:
- Pla de Bolonya. Pagina on trobem informació sobre el tema de Bolonya:
http://especialbolonya.wordpress.com/
- Informe PISA. Projecte que intenta saber com esta l’educació en els diferents països. Aquest Informe el promou la OCDE (Organització de cooperació i desenvolupament econòmic).
L’objectiu d’aquest informe es obtenir una fotografia fixa del nivell dels alumnes dels països més desenvolupats, que permeti comparar unes nacions amb altres i analitzar la seva evolució.
- Educació per a la ciutadania. Nova assignatura obligatoria per el nens/es de secundaria.
- El nou calendari escolar que es vols posar en practica
- Darwin ( http://www.geocities.com/rainforest/canopy/7800/es-darwin.html)
Bloc I: Bases epistemològiques
El primer que vam fer en aquesta secció va ser preguntar-nos:
Que es Pedagogia?
La pedagogía es un conjunto de saberes que buscan tener impacto en el proceso educativo, en cualquiera de las dimensiones que este tenga, así como en la comprensión y organización de la cultura y la construcción del sujeto. A pesar de que se piensa que es una ciencia de carácter psicosocial que tiene por objeto el estudio de la educación con el fin de conocerla, analizarla y perfeccionarla, y a pesar de que la pedagogía es una ciencia que se nutre de disciplinas como la sociología, la economía, la antropología, la psicología, la historia, la medicina, etc., es preciso señalar que es fundamentalmente filosófica y que su objeto de estudio es la Formación, es decir en palabras de Hegel, de aquel proceso en donde el sujeto pasa de una conciencia en sí a una conciencia para sí y donde el sujeto reconoce el lugar que ocupa en el mundo y se reconoce como contructor y transformador de éste. Es importante tomar en cuenta que a pesar de que la conceptualización de la pedagogía como ciencia es un debate que actualmente tiene aún vigencia y que se centra en los criterios de cientificidad que se aplican a las demás ciencias y que no aplican directamente a la pedagogía, es por ello que referirse a la pedagogía como ciencia puede ser un tanto ambiguo, incorrecto, o por lo menos debatible (depende del punto de vista con el que se defina ciencia). Existen autores, pues, que definen a la pedagogía como un saber, otros como un arte, y otros más como una ciencia o disciplina de naturaleza propia y objeto específico de estudio, que son los sistemas públicos educativos y no la educación en general. En vista de que su razón de ser no se halla en si misma, y que no es sino el punto de llegada y partida de diversas elucubraciones respecto de la educación, y contenidos que podemos observar en otras ciencias.
La pedagogia es tant ciència como pedagogia ja que li interessa.
Que es Teoria de l’ Educació?
Les tres paraules que defineixen aquest terme són:
- Conceptes
- Discursos (explicacions sobre els conceptes)
- Narratives
La paraula teoria fa referència al intent de predicció a una explicación, on la seva funció es guiar la pràctica.
L'educació es principalment una tasca pràctica, que ha de guiar la pràctica educativa. La teoria de l'educació dependrà del concepte d'educació que cadascú tingui.
Quant la gent diu Teoria vol dir; una idea, un intent de explicació, un intent de predicció.
La teoria es mes important que la pràctica?La conclusió a la qual vam arribar es tant una com l’altre es necessiten una del altre, ja que tant un excés de pràctica com una teoria son perjudicials.
* A continuació vam estar parlant de diferents temes relacionats amb la assignatura:
- Pla de Bolonya. Pagina on trobem informació sobre el tema de Bolonya:
http://especialbolonya.wordpress.com/
- Informe PISA. Projecte que intenta saber com esta l’educació en els diferents països. Aquest Informe el promou la OCDE (Organització de cooperació i desenvolupament econòmic).
L’objectiu d’aquest informe es obtenir una fotografia fixa del nivell dels alumnes dels països més desenvolupats, que permeti comparar unes nacions amb altres i analitzar la seva evolució.
- Educació per a la ciutadania. Nova assignatura obligatoria per el nens/es de secundaria.
- El nou calendari escolar que es vols posar en practica
- Darwin ( http://www.geocities.com/rainforest/canopy/7800/es-darwin.html)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
